|
CONTINGUTS DE GRAMÀTICA PER A TOT EL
TERCER CICLE DE PRIMÀRIA
(Fes clic en el botó groc de l'esquerra)
NUMERALS CARDINALS
Un, una
dos
tres
quatre
cinc
sis
set
vuit, huit
nou
deu
onze
dotze
tretze
catorze
quinze
setze
dèsset
divuit
dèneu
vint
vint-i-un
vint-i-dos
vint-i-tres
vint-i-quatre
vint-i-cinc, ...
trenta
trenta-un
trenta-dos, ...
quaranta
quaranta-un
quaranta-dos, ...
cinquanta, ...
seixanta, ....
setanta, ...
vuitanta, ...
noranta, ...
cent, ...
dos-cents, dos-centes, ...
tres-cents, tres-centes, ...
mil, ...
dos mil, ...
milió, ...
Exemples:
5.827 cinc mil huit-centes vint-i-set taronges.
3.479.651 Tres milions quatre-cents setanta-nou mil sis-cents cinquanta-un
metres.
EL GRUP
NOMINAL
El substantiu serveix per a anomenar persones, animals o coses. Quan el
substantiu va acompanyat d'altres paraules, totes formen un grup nominal.
El nucli és el substantiu.
Ex.: Mira els tentacles que
té aquell polp! En aquesta oració hi ha dos grups nominals:
 | "els tentacles". Nucli:
tentacles. |
| "aquell polp". Nucli: polp. |
LES
MAJÚSCULES
Escrivim en majúscula els noms propis de persones, animals o llocs.
També escrivim en majúscula el començament d'un escrit i després de
punt.
Ex.: La rabosa i l'ant vivien a
Siberia.
ELS
DEMOSTRATIUS
Les paraules que expressen la distància que hi ha entre la persona que parla
i els éssers o objectes a què es refereix s'anomenen demostratius.
| ELS DEMOSTRATIUS |
SINGULAR |
PLURAL |
| masculí |
femení |
masculí |
femení |
| Indiquen proximitat |
aquest / este |
aquesta / esta |
aquests / estos |
aquestes / estes |
| Indiquen distància mitjana |
aqueix / eixe |
aqueixa / eixa |
aqueixos / eixos |
aqueixes / eixes |
| Indiquen llunyania |
aquell |
aquella |
aquells |
aquelles |
ELS
PUNTS SUSPENSIUS
Utilitzem els punts suspensius en els casos següents:
| Quan interrompem una oració per expressar sorpresa, temor, dubte, etc.
Ex.: Saps on vaig anar ahir? Doncs... a Terra Mítica! |
| Quan deixem incompleta una enumeració.
Ex.: Hi ha un muntó d'atraccions: muntanyes russes, laberints, cadires
voladores, salts d'aigua,... |
ELS
POSSESSIUS
Les paraules que indiquen que una cosa pertany a algú s'anomenen
possessius.
| ELS POSSESSIUS |
| SINGULAR |
PLURAL |
| masculí |
femení |
masculí |
femení |
| meu, teu, seu, nostre, vostre, seu |
meua, teua, seua, nostra, vostra, seua |
meus, teus, seus, nostres, vostres, seus |
meues, teues, seues, nostres, vostres, seues |
LA
X I LA IX
| Escrivim x a principi de paraula.
Ex.: Xarop, xiprer, xeringa,... |
| Escrivim ix entre vocals i al final de paraula.
Ex.: Calaix, maduixa, boix,... |
ELS PRONOMS
PERSONALS
Les paraules que serveixen per a anomenar les persones sense dir el seu nom
s'anomenen pronoms personals. Són: jo, tu, ell/ella, nosaltres,
volsaltres, ells/elles.
LA
X I LA TX
| Escrivim x a principi de paraula i darrere de
consonant.
Ex.: Xalet, orxata, panxa,... |
| Escrivim tx entre vocals i a final de paraula.
Ex.: Milotxa, butxaca, despatx,... |
NOMBRE I PERSONA DELS VERBS
| ELS PRONOMS |
SINGULAR |
PLURAL |
| masculí |
femení |
masculí |
femení |
| 1ra persona |
jo |
nosaltres |
| 2na persona |
tu |
vosaltres |
| 3ra persona |
ell |
ella |
ells |
elles |
Ex: Jo acampe ací.
Tu acampes al meu costat.
Ell acampa al càmping.
Nosaltres acampen al bosc.
Vosaltres, on acampeu?
Ells no acampen.
L'ÚS DE IG A FINAL DE PARAULA
Al final d'una paraula, representem el so de la x amb
ig. Ex.: Passeig, enmig, roig,...
ELS
TEMPS VERBALS
Els tres temps verbals són: present, passat i futur.
Ex.:
| miren expressa una acció que
succeeix ara: està en present. |
| miraven expressa una acció que ja
ha succeït: està en passat. |
| miraran expressa una acció que
encara no ha succeït: està en futur. |
T
I D EN POSICIÓ FINAL
Per a saber si hem d'escriure d o t al
final d'una paraula, hem de buscar derivats de la mateixa família.
Ex.:
| verdura --> verd, rapidesa
--> ràpid, profunditat --> profund, ... |
| malaltia --> malalt,
fortalesa --> fort, valentia --> valent, ... |
LA
PRIMERA CONJUGACIÓ
Els verbs que acaben en -ar, com cridar i marxar, són de
la primera conjugació i la majoria es conjuguen com parlar.
LA
SEGONA CONJUGACIÓ
Els verbs que acaben en -er, com témer, i els acabats en -re,
com batre, són de la segona conjugació.
LA
TERCERA CONJUGACIÓ
Els verbs que acaben en -ir, com patir i dormir, són de
la tercera conjugació i la majoria es conjuguen com sentir.
ELS
TEMPS COMPOSTOS
Les temps verbals poden ser simples i compostes.
Les formes verbals simples pertanyen a temps simples i les formes verbals
compostes pertanyen a temps compostes.
LA
B I LA V
| Escrivim b davant de l i
r i darrere de m.
Ex.: Interminable, públic, membre, , |
| Escrivim v darrere de n.
Ex.: Canviar, convençuts, envolar, ... |
L'ADVERBI
Les paraules que expressen circumstàncies de lloc, temps, manera o quantitat
s'anomenen adverbis. Ex.: Dins, fora, lluny,
abans, tard, després, pitjor, millor, menys, massa, poc, ...
LA
H
Escrivim amb h:
| Totes les formes del verb haver. |
| Moltes paraules com home, harmonia, hivern, ... |
ELS
ENLLAÇOS
Les paraules que uneixen paraules o grups de paraules entre elles s'anomenen
enllaços.
Ex.: I, o, ni, de, què, perquè, ...
L'APOSTROF
| Els articles el i la s'aprostrofen
davant d'una paraula que comença per vocal o h.
Ex.: l'amic, l'associació d'amics, l'illa d'Islàndia, l'oceà, ... |
| l'article la no s'apostrofa davant d'algunes
paraules.
Ex.: la història, la invitació, la humanitat, la universitat, ... |
L'ORACIÓ
L'oració és un conjunt de paraules que expressen un pensament complet. En
totes les oracions ha d'haver-hi almenys un verb.
SUBJECTE I PREDICAT
Les oracions tenen subjecte i predicat:
| El subjecte és la persona, animal o cosa que fa l'acció del verb. |
| El predicat és el que es diu del subjecte. |
Ex.: Els meus oncles viuen a Elda. (S: Els
meus oncles. P: viuen a Elda).
Ex.: Anna va demanar ajuda al municipal. (S:
Anna. P: va demanar ajuda al municipal).
CLASSES D'ORACIONS
Segons la intenció que expressem quan parlem, hi ha diferents tipus
d'oracions:
| Les oracions amb què afirmem o neguem una cosa són oracions
enunciatives.
Ex.: El teatre de Sagunt és d'època romana. |
| Les oracions amb què preguntem són oracions interrogatives.
Ex.: Quan vindràs a visitar-me? |
| Les oracions amb què expressem sorpresa, alegria, tristeza, ... són
oracions exclamatives. Ex.: Que bonic que
és! |
| Les oracions amb què donem una ordre o prohibim una cosa són oracions
imperatives. Ex.: Tanca les finestres abans
d'eixir! |
L'ACCENT AGUT I L'ACCENT GREU
| Quan l'accent recau sobre la a, és greu (`).
Ex.: Germà, ... |
| Quan l'accent recau sobre la i o la u, és
agut (´). Ex.:
Així, ningú, ... |
| Quan l'accent recau sobre la e i la o,
si són obertes, l'accent és greu (`), si són
tancades, l'accent és agut (´).
Ex: Crèdit, victòria, véncer, fundació, ... |
L'ACCENT DIACRÍTIC
Algunes paraules, encara que segons les normes d'accentuació no han
d'accentuar-se, porten un accent diacrític. Així les distingim d'altres paraules
que sonen igual i tenen diferent significat.
Ex.: bé (adverbi de manera) i be ( ),
déu ( ) i
deu (nou més un. Verb deure),
fóra
(forma del verb ser) i fora (adverbi de lloc),
nét-néta
(els fills d'un fill) i net-neta ( ),
pèl-pèls (
) i pel-pels (contracció de per + el
/ per + els),
sí
(afirmació) i si (conjunció condicional),
sòl ( ) i
sol (estrella que ens il·lumina),
són (forma
del verb ser) i son ( ).
|
