El Monestir de la Santa Faç, també conegut com a monestir de la Verónica, és un monestir de religioses Clarisses Franciscanes de clausura ubicat en la ciutat d'Alacant (Espanya).

En el seu interior es conserva la Santa Faç d'Alacant, una relíquia de la Santa Faç que segons la tradició (si bé no s'han fet estudis científics) hauria sigut un dels plecs del drap amb què una dona Verónica va netejar la cara de Crist en el seu camí al Calvari.

Al voltant del monestir s'ha anat configurant una pedania crida també Santa Faç, que pertany majoritàriament al terme municipal d'Alacant, i una xicoteta part al de Sant Joan d'Alacant.

HISTÒRIA

L'origen de la devoció a la Santa Faç d'Alacant, segons la tradició, es remunta al segle XV, quan mossén Pedro Mena, capellà de Sant Joan d'Alacant va viatjar a Roma, on li obsequien amb un llenç de la faç de Crist a qui es li atribuïa la salvació de la ciutat de Venècia de la pesta. Compte la llegenda que el religiós ho va guardar en el fons d'un bagul, però sempre apareixia en la part superior, i per això es va decidir traure-ho en pregària el 17 de març de 1489 per falta de pluja. A l'arribar al barranc de Lloixa el portador no va poder sostindre el llenç, i va veure com brollava una llàgrima del mateix, constituint este el primer miracle atribuït al llenç.

En el lloc en què va succeir el miracle va ser construït el monestir. Va haver d'alçar-se en un primer moment una església i claustre, pertanyent en un principi a l'Orde dels Jerónimos. Les autoritats eclesiàstiques van aprovar el seu refundació davall l'Orde de Santa Clara en 1518, procedint les germanes fundadores del convent de Santa Clara de Gandia. No hi ha acord entre els historiadors a l'hora de datar la construcció de l'edifici, per la qual cosa la seua cronologia és objecte de diferents criteris. Amb això, les dates que es manegen comprenen des de l'any 1557 fins al de 1584.

El 26 de juliol de 1936, durant el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, el complex monacal va ser assaltat per milicians comunistes, encara que Vicente Rocamora Ontinyent acompanyat per l'alcalde pedani Antonio Ramos Alberola (Tònic Santamaría) van entrar en el cambril que custodiava la relíquia i van aconseguir posar-la fora de perill. L'església va ser devastada, cremant el retaule major d'estil renaixentista, les estàtues de la fatxada i la pila baptismal, també renacentista.3 Posteriorment el monestir va ser utilitzat com a fàbrica d'avions, i una vegada acabat el conflicte, va ser restaurat, erigint un nou altar.